Preguntes freqüents

El que més ens pregunten

Respostes clares sobre l'ayahuasca, els enteògens, la salut i com participar a AYNI. Si la teva pregunta no hi és, escriu-nos.

Sobre l'ayahuasca i els enteògens

Què és l'ayahuasca?

És una preparació de plantes amazòniques, normalment la liana Banisteriopsis caapi i les fulles de chacruna (Psychotria viridis), que els pobles indígenes de l'Amazònia fan servir des de fa generacions amb finalitats curatives, espirituals i comunitàries. Per a molts d'ells, i també per a nosaltres, és una planta mestra: una font de coneixement i de sanació.

El nom ve del quítxua: aya, esperit, i waska, corda o liana; se sol traduir com a «corda dels esperits». Segons el poble i la tradició, rep molts altres noms:

  • Pobles indígenes: yagé (cofán), caapi (ñe'engatú), natem (shuar i achuar), nixi pae (huni kuin), uni (yawanawá), kamarampi (asháninka), nishi cobin (shipibo-konibo), shori (yaminahua) o kahpi (tukano).
  • Religions ayahuasqueres brasileres: Daime al Santo Daime i a la Barquinha, on la liana s'anomena jagube i la chacruna rainha («reina»); Vegetal o hoasca a la União do Vegetal, on la liana és el mariri i la chacruna, chacrona.
  • Noms populars: cipó («liana», al Brasil), soga, bejuco o la purga.

Coneixement tradicional sobre l'ayahuasca →

Què és un enteogen?

La paraula enteogen significa, en grec, «allò que genera el diví a l'interior». Es va proposar el 1979 per anomenar les plantes i els preparats que diverses cultures fan servir en contextos rituals i espirituals per facilitar experiències de connexió, comprensió i sanació: l'ayahuasca, el peiot, el San Pedro o alguns fongs, entre d'altres.

El que defineix un enteogen no és només la planta, sinó la manera de relacionar-s'hi: amb intenció, respecte, preparació i un context que sosté l'experiència.

Documentals sobre plantes sagrades i altres enteògens →

L'ayahuasca és una droga? I els enteògens?

Per als pobles originaris de l'Amazònia, l'ayahuasca és una medicina sagrada i una mestra, i nosaltres compartim aquesta mirada. No la considerem una droga, i la recerca també l'avala:

  • No genera dependència. Els estudis amb persones que la prenen de manera ritual durant anys no troben consum compulsiu ni símptomes d'abstinència; la seva gravetat d'addicció és igual o inferior a la de la població general.
  • S'associa amb un consum més baix d'alcohol i d'altres drogues. La Global Ayahuasca Survey, amb més de 8.000 persones, i els programes de tractament d'addiccions a l'Amazònia mostren aquesta tendència de manera constant.
  • El seu ús és ritual i acompanyat, no recreatiu: es pren poques vegades, amb preparació, en un espai cuidat i amb un procés d'integració posterior.

Això no vol dir que no tingui riscos: és una experiència intensa, amb contraindicacions i interaccions reals. Per això treballem amb preparació, entrevista prèvia i reducció de riscos.

Vegeu els estudis en què es basa →

Quins riscos té?

La majoria de les experiències transcorren sense complicacions, però hi ha riscos que convé conèixer:

  • Físics: nàusees i vòmits (freqüents i esperables), i augment de la pressió arterial i del ritme cardíac.
  • Psicològics: l'experiència pot ser desbordant, i en persones amb antecedents personals o familiars de psicosi o trastorn bipolar pot desencadenar una crisi.
  • Interaccions amb alguns medicaments, especialment molts antidepressius (vegeu la pregunta següent).

Sobre la mortalitat: ICEERS va analitzar les 58 morts que la premsa va relacionar amb l'ayahuasca entre 1994 i 2022, en un context en què més de quatre milions de persones l'han presa. Cap autòpsia no ha atribuït una mort a la intoxicació per l'ayahuasca tradicional; en aquests casos hi van intervenir altres factors, com ara problemes de salut previs, altres substàncies o la manca de cura. Informe d'ICEERS (en anglès).

Per això cada persona passa per una entrevista prèvia i un qüestionari de reducció de riscos, i apliquem criteris d'exclusió.

Estudis sobre seguretat → · Com reduïm els riscos →

Salut i medicació

Si prenc antidepressius, puc prendre ayahuasca?

Depèn del medicament, i la resposta l'ha de donar sempre una valoració individual.

L'ayahuasca conté alcaloides (harmina i harmalina) que inhibeixen l'enzim MAO. Combinada amb molts antidepressius, com els ISRS (fluoxetina, sertralina, paroxetina…), els IRSN o els IMAO, i amb altres fàrmacs, pot provocar una síndrome serotoninèrgica, que pot ser greu.

  • No deixis mai un tractament pel teu compte. Qualsevol canvi l'ha de fer el teu metge o metgessa, amb el temps que necessiti cada fàrmac.
  • A l'entrevista prèvia revisem amb tu tota la medicació que prens. Si hi ha risc, no participes.
  • Abans, pots consultar gratuïtament les possibles interaccions de la teva medicació al servei de consulta d’interaccions d’ICEERS (en castellà). És orientatiu i no substitueix el teu metge.

Centre de Suport d'ICEERS →

I si tinc antecedents psicològics o psiquiàtrics?

Ho parlem amb calma a l'entrevista prèvia. Els antecedents personals o familiars de psicosi o de trastorn bipolar són una contraindicació. Davant d'altres antecedents, recomanem consultar abans un professional de la salut mental, i valorem junts si és el moment.

Com és la preparació →

Participar a AYNI

Puc participar en una cerimònia sense ser soci o sòcia?

No. Només hi poden participar les persones sòcies, després de fer amb nosaltres un procés de preparació en què comprovem junts que no hi hagi contraindicacions. Així podem conèixer cada persona i acompanyar-la amb cura i responsabilitat.

Ser persona sòcia →

Com em puc fer soci o sòcia?

Pot fer-se sòcia qualsevol persona major d'edat que comparteixi les finalitats de l'associació. El procés és senzill:

  1. Escriu-nos amb el formulari de contacte o per WhatsApp.
  2. Tenim una conversa d'acollida per conèixer-nos i resoldre dubtes.
  3. Acceptes els Estatuts i el Codi Ètic de la Federación Red Micelio (FERM).

Per participar després en una cerimònia, cada persona fa amb nosaltres un procés de preparació: entrevista prèvia, qüestionari de reducció de riscos, informació escrita i consentiment informat.

Com és una cerimònia a AYNI?

Són trobades en grups reduïts, amb almenys dues persones guia —una dona i un home— i ajudants formats quan el grup és més gran. Les trobades tenen lloc en espais privats i només per a persones sòcies: algunes en un entorn urbà i d'altres de diversos dies a la natura. En les urbanes, en acabar compartim un temps de descans i cada persona torna a dormir a casa seva quan està en condicions de fer-ho.

Com acompanyem →

Quin paper té la música en les cerimònies?

Un paper central. Com el fil d'Ariadna al laberint, la música és el fil que sosté tot el procés: permet endinsar-se en llocs desconeguts de l'inconscient sabent que sempre hi ha alguna cosa on agafar-se. I és medicina en si mateixa. A les cerimònies cantem ícaros, himnes i mantres, i música medicina de creació pròpia.

La música que acompanya →

Quines activitats proposa l'associació?

Ser persona sòcia d'AYNI és formar part d'una comunitat: persones que comparteixen part del camí, es coneixen i poden acompanyar-se entre si. Cada persona hi participa amb llibertat: decideix en quines activitats pren part i amb quina freqüència, i pot deixar l'associació quan vulgui. Respectem les creences de cadascú i animem a cuidar els vincles amb la família, els amics i els propis professionals de confiança. L'associació la governa la seva Assemblea, d'acord amb els Estatuts i el Codi Ètic de la Federación Red Micelio (FERM). Juntes participem en:

  • Cercles i trobades: cercles de paraula, cercles de música medicina, mantres i banys sonors, espais d'escolta i integració, jornades de reflexió, quatre recessos l'any, un viatge anual al Perú (dieta amb plantes mestres) o al Brasil (a comunitats indígenes amb qui col·laborem a través d'altres associacions) i barbacoes i calçotades sense alcohol.
  • Pràctiques de benestar: ioga, meditació, constel·lacions familiars, caminades conscients i banys de bosc.
  • Formació: tallers d'etnobotànica, xerrades i conferències.
  • Xarxa de suport: un llistat de terapeutes i psicòlegs afins amb qui comptar quan algú necessita acompanyament professional.

Comunitat i activitats →