Comunitat

Comunitat i reciprocitat

El que fem plegats i la relació que volem cuidar amb les cultures que han custodiat el coneixement de les plantes.

La corba de la Terra sobre l'Amazònia brasilera, amb tempestes i un riu que brilla al sol, vista des de l'Estació Espacial Internacional

L'Amazònia brasilera vista des de l'Estació Espacial Internacional. Foto: NASA · domini públic

Activitats

Cultura, formació i vida comunitària

A més de les cerimònies, l'associació proposa activitats culturals, formatives i comunitàries.

Cercles i trobades

  • Cercles de paraula
  • Cercles de música medicina, mantres i banys sonors
  • Espais d'escolta i integració
  • Jornades de reflexió
  • Quatre recessos l'any
  • Un viatge l'any: al Perú, per fer dieta amb plantes mestres, o al Brasil, a comunitats indígenes amb qui col·laborem a través d'altres associacions
  • Barbacoes i calçotades, sense alcohol

Benestar i xarxa de suport

  • Meditació i ioga
  • Caminades conscients i banys de bosc
  • Constel·lacions familiars
  • Xarxa de terapeutes i psicòlegs afins

Formació i divulgació

  • Tallers d'etnobotànica
  • Xerrades i conferències
  • Publicacions i estudis

Cooperació

  • Col·laboració directa amb pobles indígenes
  • Col·laboració a través d'associacions que hi treballen
  • Suport a projectes amb pobles de l'Amazònia i l'Amèrica Central
  • Defensa dels seus territoris i tradicions

Música medicina

La música que acompanya

Escolta-la

    Molt aviat podràs escoltar aquí enregistraments propis de l'associació.

    Dues persones cantant davant d'una paret de maó il·luminada, una d'elles tocant la guitarra
    Música medicina de creació pròpia

    En les tradicions amazòniques el cant és medicina: els ícars són cants sagrats que transmeten la força de les plantes, i qui acompanya canta per guiar, sostenir i harmonitzar el procés. A AYNI cantem ícars, himnes del Santo Daime, cants i mantres de diverses tradicions, i música de creació pròpia.

    La música medicina és present també fora de les cerimònies: en el cant en grup, en els banys de so i en els cercles de l'associació. Amb el temps, moltes persones la converteixen en una eina pròpia per tornar a la calma i al cos.

    Com ajuda la música

    • És el fil que ens guia

      Com el fil d'Ariadna, que en el mite grec va permetre a Teseu endinsar-se en el laberint i trobar el camí de tornada, a les cerimònies amb enteògens la música és el fil que permet endinsar-se en llocs inexplorats de l'inconscient sabent que sempre hi ha alguna cosa on agafar-se per recórrer tot el procés amb seguretat.

    • És medicina en si mateixa

      Com l'Om de la tradició ancestral de l'Índia, moltes tradicions situen el so a l'origen de tot, fins i tot abans que la paraula. Avui l'evidència científica en recull l'efecte sanador. Per això, per a nosaltres, la música és medicina per si mateixa.

    • Guia l'experiència

      Durant una experiència amb enteògens, la música és un «terapeuta ocult»: en un assaig clínic, la manera com es va viure la música va predir la millora posterior.

    • Obre l'emoció

      Els enteògens intensifiquen la resposta emocional a la música, cosa que facilita que afloren i s'elaborin emocions difícils.

    • Cuida l'ànim

      La musicoteràpia redueix els símptomes de depressió, segons la revisió de la Col·laboració Cochrane.

    • Acompanya la recuperació

      En addiccions, la musicoteràpia millora la motivació per al canvi i l'estat emocional.

    • Calma l'estrès

      Escoltar i fer música redueix l'estrès, tant el que se sent com el que mesura el cos.

    Estudis en què es basa
    Preparació tradicional de l'ayahuasca: olles al foc envoltades de vapor

    Reciprocitat

    Donar i rebre en equilibri

    Brodat kené shipibo circular en tons vermells, blaus i verds
    Kené shipibo: el disseny que els cants dibuixen en la visió. Foto: Luke Hancock · CC0 · Wikimedia Commons

    A les comunitats andines, ayni designa un sistema de donar i rebre que manté l'equilibri de les relacions entre les persones, la comunitat i la natura. Qui rep ajuda la retorna quan una altra persona la necessita. D'aquí ve el nostre nom.

    El coneixement sobre l'ayahuasca i altres plantes no ens pertany: l'han custodiat durant generacions els pobles indígenes d'Amèrica. La seva expansió global planteja una pregunta de fons: quina relació construïm amb aquestes cultures quan els seus coneixements i pràctiques travessen fronteres?

    La nostra resposta és col·laborar: AYNI treballa directament amb pobles indígenes i també a través d'associacions que els acompanyen, donant suport als seus projectes, als seus territoris i a la transmissió de les seves tradicions.

    Preparació tradicional de l'ayahuasca. Foto: AYNI

    Reconèixer

    Procedències i autoria

    Anomenar d'on vénen els coneixements, sense exotitzar ni fer servir imatges o símbols indígenes com a reclam.

    Respectar

    Consentiment i autonomia

    Respectar el dret dels pobles a decidir sobre els seus coneixements i a ser consultats de manera lliure, prèvia i informada.

    Retornar

    Relacions no extractives

    Contribuir de manera concreta al sosteniment de les comunitats, els seus territoris i les seves estructures.

    Context

    Iniciatives i marcs

    • Codi Ètic de FERM

      Les entitats federades es comprometen amb «la dignidad, la sostenibilidad, el respeto y reciprocidad hacia los entornos naturales y los pueblos nativos» d'on provenen la majoria dels enteògens (punt 28). També s'oposen a la biopirateria i a l'apropiació cultural (punt 31). Llegir el Codi.

    • Indigenous Reciprocity Initiative of the Americas

      Programa del Chacruna Institute, llançat el 2021 i inspirat en el concepte d'ayni, que canalitza aportacions cap a organitzacions indígenes de diversos països d'Amèrica. chacruna-iri.org.

    • Protocol de Nagoya

      Acord del Conveni sobre la Diversitat Biològica, en vigor des del 2014. Cerca un repartiment just i equitatiu dels beneficis derivats dels recursos genètics i dels coneixements tradicionals associats, amb consentiment previ informat. cbd.int.

    • Un cas de biopirateria

      El 1986 es va concedir als Estats Units una patent vegetal sobre una varietat de Banisteriopsis caapi. Les organitzacions indígenes amazòniques, amb la COICA al capdavant, la van impugnar. La patent va expirar el 2003, i el cas es va convertir en un referent del debat sobre la propietat del coneixement tradicional. CIEL.

    Girona · 11–13 de setembre de 2026

    Fòrum Mundial de l'Ayahuasca 2026

    Un nou temps d'aliança

    De l'11 al 13 de setembre de 2026, amb activitats prèvies els dies 9 i 10, es va celebrar al Palau de Congressos de Girona el Fòrum Mundial de l'Ayahuasca. El van organitzar l'Instituto Yorenka Tasorentsi (de lideratge asháninka), l'Instituto Nixiwaka (de lideratge yawanawa) i ICEERS.

    El seu tret més significatiu va ser la governança. Els pobles que custodien l'ayahuasca ja havien organitzat els seus propis congressos, i ICEERS, altres congressos mundials; aquesta va ser la primera vegada que ho van fer junts, compartint el poder de decisió, en un model de codisseny i cogestió. Hi va haver delegacions d'una vintena de pobles indígenes, i la premsa va estimar l'assistència total en unes 1.700–1.800 persones.

    Entre els eixos del programa:

    • El reconeixement de les ciències indígenes i la sobirania sobre els seus coneixements.
    • Els drets indígenes i la propietat intel·lectual, davant de l'apropiació i la biopirateria.
    • La seguretat, l'ètica i les bones pràctiques.
    • El panorama legal i els models reguladors basats en drets, més enllà de la prohibició.
    • El territori, el patrimoni i el conreu.
    • Una economia de la vida: de l'extracció a la regeneració.

    Algunes persones d'AYNI hi vam assistir com a participants. La Federación Red Micelio (FERM), de la qual formem part, hi va participar amb un estand informatiu i en taules de diàleg sobre ètica, cura i autoregulació comunitària. El que ens emportem.

    El fòrum va arribar després del V Congrés Indígena d'Ayahuasca (Acre, Brasil, gener de 2025). La seva carta final va reclamar el respecte a la consulta lliure, prèvia i informada, va denunciar la biopirateria i la comercialització descontrolada, i va afirmar els pobles originaris com a legítims decisors sobre l'ús de l'ayahuasca.

    Cobertura: Ara · EFE/Infobae · El Gerió